INICI

Avui començ el meu portafoli del curs de direcció. Al llarg d'aquest temps haurem d'introduir les nostres reflexions sobre el curs i sobre el nostre dia a dia al centre.
Jo  crec que he de començar explicant com vaig arribar a la direcció .
Fa dotze anys que treball al mateix centre. A vegades, quan feia el cafetet amb la meva amiga i companya (d'ara endavant A) criticàvem la gestió de l'equip directiu i feiem broma de presentar-nos nosaltres. Jo sempre deia que ho faríem quan el nostre director (molt veterà en el càrrec) es jubilés (perquè segur que no ho deixaria abans).
Per setmana santa  va morir inesperadament. I vaig plorar molt la pèrdua del  nostre director, però també plorava perquè sentia que me tocava fer ja el que jo volia fer bastant més tard.Per això, quan algú me demana, què me va motivar a presentar un projecte de direcció responc "pel sentit de la responsabilitat".

EL CURS DE DIRECCIÓ
Podria no haver-lo fet, perquè jo ja estic acreditada per la funció directiva, per un curs anterior (molt diferent, per cert). Però sent que necessit ajuda, i , innocentment, vaig pensar que trobaria respostes i solucions en el curs.
Per ara, he patit un mòdul 1 que podríem titular "obligació a la reflexió". I, sincerament, només un tècnic d'una conselleria o d'un CEP pot creure que un director en pràctiques necessita, lo primer de tot, reflexionar sobre el lideratge, i la feina en equip, i la normativa...  Jo crec que sé lo que necessita un director en pràctiques: conèixer la normativa (per tant, estudiar-la) i tenir un tutor que setmanalment durant una hora (mínim) li ajudi en tot allò que li va sorgint. I, tal vegada, en haver passat aquest primer any podrà reflexionar sobre tot això.
L'altre aspecte sorprenent del disseny del curs és lo poc que se fonamenta l'esperit crític. M'explic. Ja que se tracta de fer reflexionar, evidentment, cal cercar una fonamentació, una documentació de la qual partir. El que jo no havia vist mai és fer reflexionar únicament amb el pensament d'un senyor que té un grup de formació de directius. És a dir, que el que digui aquest senyor s'ha de prendre com un dogma. Sincerament, jo he tengut la impressió que tenia davant meu un predicador d'una església. No hem d'oblidar que per les pròpies característiques del tema i de l' àmbit d'ús, es tracta d'un  un discurs subjectiu, per molt que utilitzi arguments de la pròpia experiència i d'altres col·legues amb qui comparteix xerrades. I, per tant, el mínim que cal és cercar altres discursos, altres interpretacions. Però no, sembla que ara s'usa fer assumir als directors en pràctiques nous dogmes de fe.
La mateixa impressió vaig tenir quan vaig escoltar les dues predicadores oficials de les competències bàsiques. Fa dos anys que sent el mateix discurs. L'he après bé i el compartesc. Però, sincerament, ja és ben hora d'explicar alguna cosa més: aplicacions pràctiques, resultats... No ho sé. També és bastant al·lucinant que les dues tasques que ens encolomen aquestes dues tècniques siguin pràctiques. I on són els exemples? Com és que si tothom ens fa un discurs teòric nosaltres hem de fer la part pràctica?
El millor de tot era el segon exercici: establir el calendari d'actuacions per dur a terme la concreció curricular al nostre centre. Això tots els que ja feim de directors ho hem hagut de fer i el nostre inspector ha hagut de donar-hi el vist i plau. Doncs, resulta que tots els inspectors ho han fet malament. Perquè la majoria tenim aquest activitat malament. Vaja ficada de pota! I diu una de les ponents que aquesta activitat era molt bona, perquè així feiem una tasca real... sí, sí. Molt bona per veure la disparitat de criteris entre els diferents inspectors i, sobretot, per veure que aquestes dues viuen en una altra galàxia.
Res, ara he començat el mòdul del XestiB, que, almanco, m'és útil ja. La setmana que ve, seguiré.