Conclusió final

Entre els propòsits i la realitat hi ha un camí llarg per recórrer. I poques vegades l'acabam. Aquest bloc no és una excepció. Malgrat no tingués la intenció de fer-lo només per sortir del pas, ha acabat essent un 10% del que estava previst.
I ara podria explicar allò de la manca de temps, i de la quantitat de coses que hem de fer. Fa temps que una companya en edat de jubilar-se me va dir: No diguis mai que no has tingut temps. No has previst temps per allò. És cert. Tots tenim les mateixes 24 hores diàries, però cal prioritzar. Ergo...
La qüestió és amb quin criteri prioritzam. El meu objectiu és que l'agenda no m'esclavitzi, i per això només hi ha una recepta: organització.
Per tant, he d'aprendre a organitzar-me millor, a preveure amb més antelació les coses per no acabar fent-les a corre-cuita i en el darrer minut.
Del curs de direcció n'he parlat al llarg de tots els posts del bloc. En general, no m'ha agradat. Conscientment vaig saltar-me el comentari de la part de TIC. M'estalviaré adjecius, sobretot, perquè no vull atacar ningú. Però vull fer constar un fet. Era un curs presencial de més de 20 hores. Teníem les sessions de més de tres hores. En cap d'elles vàrem tocar l'ordinador, si no era per iniciativa pròpia.
El millor, la part del GestiB i l'ECOIB. De fet, continuaria formant-me en aquests dos aspectes.
Una proposta, els directors en pràctiques haurien de tenir un autèntic tutor molt aprop, que és qui en realitat els formaria. A qusi tots els centres hi ha ex-directors o bons formadors.
De l'experiència del portafoli... és una eina també a les meves classes. Per tant, en conec la utilitat. En el meu cas, m'ha servit per expressar la meva ràbia o frustració -a vegades la meva alegria- en relació a aquest curs de direcció. Podria haver estat una altra cosa, però és que em sortia cada vegada que me proposava escriure.
Gràcies a tots els responsables del curs.De tot s'aprèn alguna cosa.